Aquesta proposta neix amb la intenció de desenvolupar una reflexió entorn a un joc de cites sobre l'art, sobre la seva història, sobre les estructures que el sustenten i sobre la seva magnitud social.

Una proposta que convida a la reflexió tant en relació a entitats culturals com en l'àmbit individual, de forma participativa, intentant visualitzar i fer conscient la mirada que cadascú tenim sobre un art que il·lumina la història, al món i a tots nosaltres.

Deu reflexions entorn l'art

El projecte situa en diversos llocs i no llocs de l'art i la cultura, deu reflexions entorn de l'art, que com un joc de paraules, teixeixen una xarxa en forma d'intervencions virtuals. Es tracta de deu llegendes que parteixen de la idea "història de l'art sense noms", i que són inscrites en 10 filacteris de 10 colors bàsics.

Aquestes intervencions virtuals poden veure's superposades a la realitat a partir de la tecnologia de "realitat augmentada", amb l'eina d'un smartphone o una tablet. Per a això, cal descarregar-se gratuïtament l'aplicació "Layar" des de l'App store o l'Android market i accedir a la capa "historiadelartesinnombres".

És un projecte en procés. En principi, les deu intervencions que engeguen la proposta es poden veure a Barcelona, Girona, Madrid, Manresa, Tarragona, València, Weimar, Kassel i ara a Cerdanyola amb motiu de l'exposició "Del vell al nou", al Museu d'Art de Cerdanyola. Les intervencions aniran estenent-se a altres ciutats i geografies d'Europa al llarg del temps.

Aquesta web és només una plataforma informativa on s'explica la proposta, on es localitzen les diverses intervencions virtuals i on s'explica com accedir a l'aplicació de "realitat augmentada" "layar".

És amb la teva participació que aquesta proposta adquireix sentit: com va dir Miró de la pintura, no és tant la imatge, si no allò que la imatge estén per l'espai.

Origen de la idea

..."A la història de l'art grec construït al fil de les notícies recobrades de les fonts antigues (sobretot Plini el Vell) i centrada en els noms dels artistes se li van ser oposant una altra història, la Kunstgeschite ohne Namen (història de l'art sense nom), la història de les peces originals, començant pels mestres anònims dels kuroi i les koré que anaven acumulant-se en els museus d'Atenes i de tota Europa."...

(de la lectura d'un llibre d'història de l'art que no he aconseguit rescatar de l'oblit)

Vasari recull el testimoni de Plini el Vell en explicar una història de l'art a partir dels artistes. L'autonomia de l'art comença a desenvolupar-se amb l'autonomia dels creadors, i és per això que Vasari realitza la seva coneguda obra a partir d'aquest criteri.

Però ja en la Grècia antiga, l'art era també conegut pels seus autors, per les escoles que generaven, pels llocs d'on sorgia, fins i tot per l'estil, per la tècnica i per aspectes formals (recordeu-vos de la representació dels vestits: la tela mullada modelada al cos de la venus sortint de l'aigua o la dinàmica força del vestit modelat pel vent d'Atenea Niké.)

Però més enllà, al llarg de tota la història coneguda i desconeguda, existeix el que es podria denominar com una història de l'art anònim, que potser és la majoria de l'art que ha existit i, en una grandiosa proporció, ha desaparegut.

Per dir-ho d'alguna forma, tot el que ens arriba a la nostra mirada condensa tot allò que ha estat. Són les restes visibles d'un gran lloc arqueològic encara viu on seguim excavant per treure a la llum la nostra memòria.

Realment, el volum de l'art que no coneixem és d'una magnitud que dóna vertigen.

I tot individu que està involucrat en la mirada de l'art, encara que sigui de forma inconscient, suporta aquest pes, o aquesta responsabilitat, o aquest privilegi, o com es vulgui sobrenomenar a allò que, com a forma involuntària (per no dir inevitable) d'aquest llegat, som.

Possiblement, la percepció d'aquesta magnitud de l'art, pugui explicar la voluntat de la història de l'art per donar a conèixer, ordenar o estructurar tan ingent causa, i pot ser que per allò que el món ho fem les persones que una de les primeres formes de desenvolupar-ho sigui en els artistes, en els creadors. Molt més recent, constituïda ja de forma estable i reconeguda la història de l'art, altres historiadors com Wölffin comencen a modelar una història de l'art que no es basa en els artistes, sinó en les formes, en els estils, en els llocs, en tots aquells aspectes en què l'art pot distingir-se o agrupar-se més enllà de la figura de l'artista. Va estar ell qui va encunyar el concepte de Kunstgeschite ohne Namen (història de l'art sense noms).

Però més lluny de la figura de l'artista en què es basa Vasari, o dels formalismes de l'art de Wöfflin, s'erigeix Aby Warburg, amb els seus peculiars i sorprenents treballs sobre una història de l'art que flueix com un corrent subterrani que connecta el passat i el present de l'art en un mateix plànol. Així, aquella magnitud de l'art que abans esmentava, i a la qual tots pertanyem, va dibuixant una xarxa d'influències i vincles insospitats, que demostren la complexitat i alhora la transparència que les imatges transporten en la seva mirada. Quan veiem una pintura de Boticcelli, podem transportar-nos a l'antiga Grècia, o quan els indis Poble realitzen el ritual de la serp, estan dibuixant un vincle amb antics rituals occidentals.

Ja no es tracta d'una història de l'art, sinó una història de la cultura, universal, en què els limitis de les diferents parts en què l'estudi de l'art s'estructura es dilueixen i la mirada de l'art es converteix en transparent.

És precisament aquesta mirada, la teva mirada, la que acaba tancant el cercle d'una història de l'art sense noms, que apunta a replantejar els vincles i les estructures de l'art, en plena llibertat.

Per això aquest projecte, per això aquestes deu cites que, com en un joc de paraules i associacions, t'ofereixen a participar i reflexionar entorn de l'art, la història i tu mateix.